coneixement, la capacitat de decisió, la generositat i l’emmarcament professional en el compromís polític i social. Coneixement que integri el discurs cultural i la realitat de l’experiència: síntesi d’acció i ideologia. Capacitat de decisió per escollir l’itinerari més eficaç per gestionar l’anàlisi crític, la implantació i la difusió de les noves idees. Generositat per aglutinar i comandar una estructura pedagògica que propiciï noves línies de treball i nous equips professionals corresponsables.

Aquestes qualitats, amb els lligams interns que elles mateixes suggereixen, són les necessàries i les suficients per esdevenir un líder -un mestre, dit en termes menys competitius-en qualsevol camp, sobretot en aquells en els que s’interfereixen tradició i innovació, projecte i construcció, cultura d’elit i participació popular, política d’idees i política de mercat.
Per això Manuel de Solà-Morales ha estat un mestre indiscutible en el camp professional de l’urbanisme del segle XX: canvis radicals en la concepció dels episodis urbans divulgats i acceptats en àmbits culturals i professionals molt

diversos; promotor d’una activitat pedagògica i una producció bibliogràfica que ha reestructurat la disciplina; batallador en la gestió de les noves idees i els nous mètodes; creador d’equips d’investigació atents a les realitats professionals; participant actiu en l’organització universitària; arquitecte conscient de la responsabilitat urbana de l’arquitectura. I tot, amb l’autoexigència de l’honestedat i l’amistat i l’obertura al diàleg i a la polèmica internacional categòrica, fins i tot en les aventures locals, recolzades en compromisos polítics de servei social.
Moltes gràcies, Manuel. El teu record és ara el nostre mestre. / Barcelona